Rimski-Kórsakov

Anem a dedicar uns minuts a l'orquestra, la formació per excel.lència en el món de la música.

Si dins del grup dels cinc, hem de trobar un gran entès en orquestració, aquest és Nikolái Rimski-Kórsakov. Jo crec que és com una espècie de narrador de contes, però amb música. 

El tractament dels instruments solistes, que parlen i expliquen a l'oïent les seves històries... la potència dels tutti, la conducció dels fils melòdics, la subtilesa dels canvis... amb tot això Kórsakov demostra a la perfecció que coneix al detall tots els instruments que conformen l'orquestra, els seus registres, i en el fons, totes les seves possibilitats.

Quan parlo d'un entès en orquestració, no em refereixo només a les seves obres, sino també a les numeroses correccions que va fer en obres dels seus companys. La seva intenció, realitzant alguns canvis i adaptacions a les obres, no era cap més que preservar composicions, que potser amb el temps s'haurien acabat perdent.

Nikolái Andréyevich Rimski-Kórsakov, va néixer l'any 1844. Durant la seva vida, va combinar la composició, la direcció d'orquestra i la pedagogia amb la carrera militar. En la carrera militar, però, va passar de ser un "primer oficial" de la marina imperial russa, per convertir-se en un inspector de bandes de música navals. 

Era partidari d'un estil nacionalista rus (recordem que era membre del grup dels cinc). 

El que fa molt sovint, és agafar cançons tradicionals russes i realitzar-ne arranjaments per diverses formacions i amb un "toc" podriem dir exòtic, més que res, per diferenciar la música de la que s'estava realitzant a Europa (era una mica la voluntat del grup dels cinc).

No va ser fins al 1871, quan va ocupar un important lloc de professor al conservatori de San Petersburg, que Kórsakov tornaria a utilitzar les tècniques occidentals en les seves composicions.

Entre les seves obres més conegudes, destaquen sobretot el Capricho español, i la gran suite simfònica  Scheherezade.

El que segurament coneixereu tots, és Flight of the Bumblebee (el vuelo del moscardón).  

Recordeu el que he dit, de la seva capacitat d'explicar històries. Doncs aquí, (més que històries, imatges) en aquesta composició podem veure al 100% el que vull dir amb tot això. Existeixen infinitat de versions i transcripcions d'aquesta obra, per tots els instruments que us pugueu imaginar.

Versió per orquestra

Versió per a baix de 6 cordes amb un acompanyament electrònic horrible

La obra que m'agradaria que escoltéssiu avui, però, és la gran suite simfònica Scheherezade. Si coneixeu la història, la podeu veure en la mateixa música. Es pot imaginar. S'intueix.

A més, Kórsakov va idear diferents temes melòdics per cada vegada que apareixen els diferents personatges, un bon recurs per situar-nos sempre dins la història. 

Si no la coneixeu, simplement escolteu la música. Crec que tant sols amb Scheherezade, s'hauria de situar Kórsakov en un pilar molt més alt del qual es troba en la història de la música.

Això si, història en 5 parts. 

Orquestra: Moscow Symphony Orchestra

Director: Arthur Arnold

Violí solista: Elema Semenova