Rachmaninov

Ahir vam parlar del gran Juan Crisóstomo de Arriaga..., però són molts els compositors que han demostrat el seu talent des de ben joves. Podriem dir que han estat la majoria. 

Per pura casualitat, ahir vaig llegir que Sergei Rachmaninov, el compositor de l'obra que avui escoltareu, va escriure el trio elegíac n.1 amb només 19 anys. És d'admirar i envejar que una persona de només 19 anys sigui capaç d'escriure una obra tant complexa i profunda. 

Així doncs, sortim del territori geogràfic habitual per marxar a Rússia, un país llunyà que ha deixat unes grans petjades en el llarg camí de la història de la música.

Sergei Rachmaninov (ho veureu escrit de mil maneres diferents), va néixer l'any 1873 i és considerat un dels grans compositors romàntics d'Europa. A més, era director d'orquestra i un important pianista. 

La seva vida és bastant inquietant. L'any 1885, amb només 12 anys, va ésser expulsat del Conservatori de San Petersburg per suspendre quasi totes les assignatures. Només un any després, als 13, Rachmaninov va anar a Moscú. 

Allà va viure a casa del seu professor de música, lloc on va tenir la oportunitat de conèixer a Pyotr Ilyich Tchaikowsky, que per cert, va quedar meravellat amb l'obra del jove Sergei.

Abans de 1892, Rachmaninov ja s'havia graduat al Conservatori de Moscú amb mencions honorífiques.

Tot i això, va viure un episodi bastant dur després de l'estrena de la seva 1a simfonia, l'any 1897. Sembla que el director que va dirigir l'orquestra durant l'estrena portava unes copes de més, i els músics de l'orquestra van fer una interpretació pèssima. 

Les males crítiques van enfonsar Rachmaninov en una profunda depressió que va fer que no tornés a escriure fins l'any 1900 (va rebre ajuda d'un especialista en neurologia i hipnosis, aconseguint molts bons resultats). 

La vida de Rachmaninov no és fàcil, però un cop recupera la creativitat i la fe en ell mateix, escriu les seves grans obres des de diferents ciutats del món (marxa de Rússia als 40 i pico anys, per anar cap a Paris i després a Estats Units). 

Són moltes les obres que s'haurien de tenir en compte, però us recomano especialment el Concert per a piano N.2 en do menor (Op.18, dedicat al metge que tant el va ajudar a superar la seva depressió), el Preludi en Do sostingut menor (Op.3), i el Preludi en Si bemoll major (Op.23).

La obra que escoltarem avui, és un trio per a violí, violoncel i piano anomenat el Trio Elegíac N.1, en Sol menor. 

Rachmaninov té dos trios. Aquest primer consta de només un moviment i tot i que va ésser escrit l'any 1892, no va ésser editat fins l'any 1947. 

El segon, està en Re menor i va ésser escrit l'any 1893 a la memòria de Tchaikowsky, que havia mort feia molt poc. Només com a nota informativa, comentar que algunes vegades s'associa a Tchaikowsky, erròniament el primer dels trios.

Vaig tenir la gran oportunitat d'interpretar aquesta obra fa uns anys amb uns magnífics companys de cambra, i, en la meva opinió, és de les millors que s'han escrit per aquesta formació (sempre des del meu gust i punt de vista, i tenint en compte que em deu quedar un repertori grandíssim per conèixer). 

Tots els instruments tenen un important protagonisme melòdic i temàtic a més d'una gran diversitat i amplitud de registres. 

Música digne d'ésser més coneguda i lògicament, interpretada. 

La versió d'avui, de mans de tres conegudíssims intèrprets de l'escena internacional:

Piano: Lang Lang

Violoncel: Mischa Maisky

Violí: Vadim Repim

Per cert, no acostumaré a fer publicitat a aquest blog, però Lang Lang vé a l'Auditori de Barcelona el pròxim 22 d'Abril. Interpretarà Bach, Schubert i Chopin a uns preus bastant assequibles. Jo de vosaltres no m'ho perdria (tot i que jo m'ho perdré). Això si, si queden entrades.