Quan parlem de
música “clàssica”, sovint ens venen al cap noms de grans compositors. Beethoven, Mozart, Bach, Verdi, Wagner, Haydn...
Directa o
indirectament la seva música ens ha arribat per molts canals diferents. Des de
la ràdio al cine, passant per la publicitat o reportatges, les que són
considerades “les grans obres mestres de la música clàssica” s’han donat a
conèixer al llarg dels anys fins arribar al dia d’avui. Difícilment trobarem
algú que no hagi escoltat mai els primers compassos de la 5ª Simfonia de
Beethoven, o que no conegui l’Aria de la reina de la nit de la Flauta Màgica de
Mozart...
Són molts,
desgraciadament, els compositors que cauen en l’oblit o que simplement no han aconseguit que la seva obra es difongui
tant com per obtenir el reconeixement que es mereixen.
Durant la història,
de compositors n’hi ha hagut arreu i Catalunya no és una excepció.
Pedrell, Lamote de
Grignon, Toldrà, Nin-Culmell, Gerhard, Oltra, Mompou o Montsalvatge, són només
uns quants noms que tothom hauria de conèixer. Personatges d’aquí, amb una obra
extensa, rica, i generalment poc coneguda.
Segurament, dels
anteriorment esmentats, el que he tingut més oportunitat de conèixer, és Eduard
Toldrà (1895 - 1962).
Toldrà va néixer al
1895 a Vilanova i la Geltrú, i podriem considerar-lo com una de les figures més
importants de la música catalana durant els principis i mitjan segle XX.
Compositor, violinista i important
director d’Orquestra, podriem dir que Toldrà destaca per les cançons, un
total de 71, que va escriure utilitzant lletres de coneguts poetes com
Maragall, Josep Maria de Segarra, Josep Carner, Salvat-Papasseit...
La seva obra
no és tant extensa com pot ser la d’altres compositors, però us puc assegurar
que és molt rica en tots els aspectes (si teniu temps i us interessa, us recomano que consulteu la seva biografia i el seu catàleg d'obres).
Permeteu que
us recomani la seva òpera El Giravolt de
Maig (1928 – Òpera còmica en un acte), el Quartet en Do Menor (1914 – per quartet de corda), Empúries (1926 – Sardana per Orquestra)
i Vistes al Mar (1920 – originalment per
quartet de corda i posteriorment, al 1921, adaptada per orquestra de cambra). I no, no tot és fàcil de trobar pel youtube.
Jo us convido a
escoltar Vistes al mar, però si teniu la oportunitat, no deixeu d'investigar el catàleg de la seva obra per descobrir coses noves.
Director : Enrique Garcia Asensio
Versió per orquestra de cambra
Quartet de Corda (Garcia Abril Quartett).
Nocturn (2n moviment)
Disfruteu-ho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada