Popper

Els compositors acostumen a conèixer molt bé els instruments pels quals escriuen. 

David Popper era violoncel.lista... i li hem de donar les gràcies, perquè va escriure la majoria de les seves composicions per aquest instrument.

La majoria de violoncel.listes han tingut i tenen (i tinc i tindré) molt de respecte a aquest compositor. 

David Popper, nascut el 1843 a Praga, és el responsable d'alguns dels molts estudis que ens acompanyen al llarg de la nostra vida com a violoncel.listes. 

Estudis que (perquè no dir-ho), ens porten pel camí de l'amargura, però... en el fons crec que ens fan disfrutar com criatures, i si no ho diem ara, ho direm el dia de demà quan ens els mirem una mica de lluny.

La subtilesa de barrejar i saber fusionar la tècnica amb la bellesa, en la meva opinió, el diferencien de molts d'altres que s'han dedicat a escriure estudis de violoncel.

Popper coneixia bé les dimensions, el tacte, la sonoritat, els registres, i la profunditat que és capaç d'aconseguir el so d'aquest instrument. Això, a més, es demostra a totes i cada una de les seves obres. No només en els seus estudis.

Puc recomenar vàries obres de Popper, i ho faré, però si teniu la ocasió, escolteu-vos algun dels estudis dels que us he parlat. Pel Youtube corre un noi que es dedica a gravar-los. S'anomena Joshua Roman i ha gravat una sèrie de vídeos que s'anomenen The Popper Project. Lògicament hi ha estudis millors i estudis "pitjors". A més d'aquest noi, es poden escoltar unes gravacions de Janos Starker, gran violoncel.lista que, creieu-me, ens ha deixat molts documents dels quals aprendre. 

Deixant els estudis de banda, David Popper va escriure molt per a violoncel. La que segurament és la seva obra més coneguda és l'opus 39, la mítica Dance of the Elves, que em veig obligada a publicar aquí sota (feu-li un cop d'ull, virtuosisme en estat pur):

Violoncel.lista: Mstislav Rostropovich

Piano: Elena Rostropovich

Tot i això, no és aquesta la obra de Popper que us volia presentar. 

Estic deixant de banda, per exemple, obres com la Tarantella (Op.33), la Suite per a dos violoncels (Op.16), les Sis dances espanyoles (Op.54), o la Rapsòdia hungaresa (Op.68), que crec que tothom hauria d'escoltar.

Dediqueu només uns minuts (els 8 que dura) a escoltar aquest Requiem per a tres violoncels i piano (Op.66). 

Poques paraules poden descriure les sensacions que desprèn aquesta música... les harmonies i les melodies estan cuidades fins a l'ultimíssim detall.

Ens trobem sens dubte davant la que considero la millor obra de David Popper. 

En la meva opinió, hi hauria d'haver molta més música escrita per aquesta magnífica formació.

Violoncel.listes: Mark Moskovitz, Steven Shumway i Freya Samuels

Piano: Michael Boyd