Qui no coneix aquesta capçalera musical acompanyada per les pintures de Lluís Roura, no va massa al cinema i probablement no ha llegit mai a la gran pantalla el nom de Jaume Pahissa.
(tot i que la música d'aquesta capçalera és de Pahissa, la versió que sona és una adaptació de Joaquim Rabaseda).
Jaume Pahissa va néixer a Barcelona l'any 1880, i fou compositor i director d'orquestra.
El seu nom no és massa conegut, i les seves obres, per desgràcia, tampoc.
És l'autor de varis treballs publicats a l'Argentina (que podriem considerar "musicològics"), com la Vida y obra de Manuel de Falla (1947), Sendas y cumbres de la música española (assaig - 1955), Los grandes problemas de la música (1954), i Espíritu y cuerpo de la música (1951).
He tingut l'oportunitat de consultar alguna vegada el primer d'aquests, el treball dedicat a Manuel de Falla, i el recomano a tothom qui vulgui conèixer una mica més sobre el compositor del que vam parlar en un dels posts anteriors.
Tot i que no conec molt bé tota la obra de Pahissa, en ell destaca bastant la música atonal, però també un fort esperit i caràcter provinent de la gran admiració que Pahissa tenia per al compositor alemany Richard Wagner (la influència d'aquest es pot veure clarament a Gala Placidia, òpera simfònica però alhora amb molts moments que poden fer pensar en un drama líric Wagnerià).
El seu catàleg comprèn numeroses obres, com poden ser els poemes simfònics De les profunditats a les altures i El camí (1909), dues simfonies (1900 i 1921), una Sinfonietta (1921), un Trio en sol (1905), obres pianístiques com la Sonata Fantasia (1904) o les Escenes catalanes (1916)...
La obra que us recomano avui, però, és la Suite Intertonal.
Una obra que no és res més que una gran declaració d'intencions de Jaume Pahissa.
Aquesta Suite és innovadora i atrevida, amb una clara demostració del domini de la tècnica de l'harmonia contemporània.
Va ser una obra difícil al seu moment. Alguns comentaris parlen de la Suite com una obra arriscada que demostra la personalitat artística de Pahissa, i que tot i que sigui difícil d'escoltar, la seva interpretació és interessant i digne de captar l'atenció a l'oient.
Aquí només trobem l'Intermezzo, de tants sols 4 minuts de duració. Amb això ja us podeu fer una petita idea de quins són els camins que segueix Pahissa (remarco la paraula "petita", ja que la obra en general és bastant diferent).
Per desgràcia, la obra completa no es pot trobar al Youtube. Tot i això, us convido a buscar-la per algun altre costat. És una bona experiència musical per a qui vulgui conèixer horitzons musicals nous.
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Director: Salvador Brotons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada